IES Guillem Sagrera – 40 aniversari – Hemeroteca

Bon vespre, com estau? Què tal duis el confinament?

Aquí teniu un recull de notícies relacionades amb el nostre institut. Com podreu comprovar, dels primers vint anys, i en conseqüència de la nostra època, només es troben a Internet unes poques referències, al voltant d’una dotzena, més be indirectes i majoritàriament d’organismes públics. Dels darrers vint anys, gràcies a les edicions digitals de la majoria dels diaris, he aconseguit recollir més de cent cinquanta entrades d’hemeroteca. En total són 4*40=160 referències que trobareu classificades per temes.

IES Guillem Sagrera

Esper que vos serveixin per dur millor aquest dies difícils.

Continua llegint

Grup de teatre Xicarandana – Viquipèdia

Grup de teatre Xicarandana

Entre els professors i alumnes de l’IES Guillem Sagrera[1], va sorgir una companyia de teatre escolar estable i en llengua catalana des del curs 1981-1982 fins al curs 2003-2004: el Grup de teatre Xicarandana. Aquesta companyia és un dels fets culturals més importants que els ha donat caràcter.

Xicarandana, xicaranda o xicranda en flor[2]

Els professors promotors del Xicarandana, entre els que cal destacar el director durant tota l’existència del grup: Joan Lacomba García, volien afeccionar al teatre els seus alumnes. Començaren a assajar un pic per setmana en acabar les classes des de les 18:30 fins a les 22:00 del vespre. Tant els professors com els alumnes realitzaren aquesta tasca voluntàriament. El seu objectiu – com diu Carolina Rigo al llibre Xicarandana[3] –, sempre fou superar-se aprenent dels problemes als quals s’enfrontaven en cada producció.

La primera obra de teatre, tot i que mai no es va arribar a representar, esdevingué per a tots aquells que hi havien participat un taller creatiu i divertit. L’institut va fer la petició de la matèria optativa nova de teatre quatre anys després de l’existència del Xicarandana. El Xicarandana[4] optà per una proposta de teatre seriós ben allunyat dels tractaments costumistes i folklòrics del teatre popular mallorquí.

Participà des de la primera edició en l’Encontre de Teatre en llengua catalana a l’Ensenyament Secundari. A més, abans, el grup fou seleccionat per representar les Illes Balears en l’Encuentro Nacional de Teatro Contemporáneo para Grupos Jóvenes organitzat l’any 1987 a Mérida i Almendralejo amb l’obra No ploris per mi Caterina; fou convidat al Festival Juvenil Grecollatí realitzat a Tarragona l’any 1999 on escenificà La comèdia de l’olla de Plaute; dugué a l’escenari de la Mostra de Teatre Jove diverses obres, d’entre les quals De quin color és la mort? (1997) fou guardonada amb el I Premi de Muntatge i Direcció, i també presentà algunes de les seves produccions en la Mostra de Teatre d’Aficionats de Palma.

Actualment alguns dels alumnes que hi participaren es dediquen professionalment al teatre després d’haver estat admesos a l’Institut de Teatre de Barcelona. Cal destacar les obres: Com es veu dalt la xanca, quart muntatge de creació pròpia i Arnau de Rodolf Sirera. Companyies de treatre a Mallorca com Teatredequè[5] o Sa Murga[6], entre altres, han comptat amb alumnes sortits d’aquest grup de teatre.

Referències

  1. «IES Guillem Sagrera | Teatre» (en català). [Consulta: 10 setembre 2019‎].
  2. «Xicranda» (en català). Viquipèdia, 28-08-2019.
  3. «Xicarandana (1981-2004); Carolina Rigo Guasch» (en català). Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació del Professorat, Palma, 2005.
  4. Jgva. «Joan Genís & Co!: Xicarandana 1981 – 2004» (en català), dimarts, setembre 22, 2009. [Consulta: 17 març 2020‎].
  5. «Josep Ramon Cerdà i Mas» (en català). Viquipèdia, 09-06-2019.
  6. «El teatre a Mallorca té bona salut, vuit companyies cap a la professionalització» (en català), 15-06-2000. [Consulta: 17 març 2020‎].

IES Guillem Sagrera – Viquipèdia

IES Guillem Sagrera

Dades
Tipus institut d’educació secundària
Història
Creació 1979
Governança corporativa
Seu  ·         Palma  , Espanya

·         39° 35′ 05″ N, 2° 38′ 00″ E

Lloc web iesguillemsagrera.net
Ubicació geogràfica

Wikimedia | © OpenStreetMap
  39° 35′ 05″ N, 2° 38′ 00″ E

L’IES Guillem Sagrera[1], conegut com a Instituto de Bachillerato Nº 4 “Son Cotoner fins el mes d’abril del 1981[2], és un institut d’ensenyament secundari de Palma, on es pot estudiar l’ESO, el Batxillerat i Formació Professional de graus mitjà (Gestió Administrativa), superior (Assistència a la Direcció) i bàsica (Serveis Administratius). Està situat al carrer de Salvador Dalí 5, tram que abans del 1995 pertanyia al carrer Joan Ripoll Trobat 47. L’edifici on es troba ubicat va ser entregat a començaments de setembre del 1979.[3]

Directors

Fins al 40 aniversari de l’institut, que es correspon al curs 2019-2020, el centre ha tengut un total de 7 directors, entre el quals podem trobar a Andreu Crespí Plaza que va deixar el seu càrrec en ser nomenat Director Provincial d’Educació[3].

Anys Directors[4]
1978 – 1979 Roberto Jara Sureda
1979 – 1980 Rafael Matas Andreu
1981 – 1983 Andreu Crespí Plaza
1983 – 1985 Miquel Amengual Pizà
1985 – 2003 Enric Carrió Beas
2003 – 2014 Bartomeu Planas Martorell
Des de 2014 Dolors Palmer Sans

La primera dona directora ha estat Dolors Palmer Sans del seminari d’Anglès. Pel que fa a la resta de directors: Roberto Jara Sureda, Andreu Crespí Plaza i Bartomeu Planas Martorell eren del de Física i Química; Rafael Matas Andreu, Miquel Amengual Pizà i Enric Carrió Beas del de Matemàtiques. El primer any de director d’Andreu Crespí Plaza, es va crear el grup de teatre baix la direcció de Joan Lacomba García, que amb el temps prendria el nom de Xicarandana, que va ser durant 23 anys (1981 – 2004) un referent del teatre escolar en català de les Illes Balears.

Referències

  1. «Guillem Sagrera» (en català). Viquipèdia, 03-02-2020.
  2. ««BOE» núm. 87, de 11 de abril de 1981» (en castellà). [Consulta: 13 març 2020].
  3. «L’educació adolescent: commemoració del vint-i-cinc aniversari de l’Institut Guillem Sagrera (1979-2004); Bernat Martí Canyelles» (en català). Calima Ediciones, S.L., Palma, 2005. [Consulta: 13 març 2020].
  4. «El instituto Guillem Sagrera cumple 25 años» (en castellà), 17-12-2004. [Consulta: 13 març 2020].

Enllaços externs

Joan Ripoll Trobat – Viquipèdia

Joan Ripoll Trobat

Joan Ripoll Trobat (Palma, Mallorca, 1853 – 30 de març del 1917) fou un pedagog mallorquí. Fa el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1869. Són condeixebles seus el poeta Joan Alcover, el pintor Antoni Fuster, el polític Alexandre Rosselló, el metge Marià Aguiló, etc. Es llicencia en ciències i és professor de matemàtiques de l’Institut de Palma, on adquireix fama de bon pedagog. Un carrer important de la barriada de Son Dameto duu el seu nom des del 1970.[1]

Referències

  1. Miquel. «Miquelcinema: Joan Ripoll Trobat (Palma, Mallorca, 1853 – 30 de març del 1917)», 06-12-2014. [Consulta: 11 març 2020].

IES Guillem Sagrera – 40 aniversari – FaceBook

Estimada família del Guillem Sagrera

Amb motiu del 40 aniversari, i del meu retorn al centre com a professor després de 33 anys d’haver-lo deixat com alumne, i de 37 des de que hi vaig començar, he creat un grup privat a Facebook dels alumnes que com jo vàrem néixer al voltant de 1968, i que estarem al centre els anys 1982-86: IES Guillem Sagrera 1982-1986.

Hi estau convidats!
Continua llegint

Guillem Sagrera

Guillem Sagrera

Arquitecte i escultor.

Felanitx ?, aprox. 1380 — Nàpols, 1454

Fill d’Antoni, picapedrer de Felanitx, l’any 1397 o poc abans entrà acompanyat d’aquest i d’un parent de nom Miquel al taller de picapedrers i escultors que tenia cura de les obres del portal del Mirador de la seu de Mallorca, on rebé les primeres ensenyances, en particular, del picard Jean de Valenciennes. Hom pot fixar la seva presència al Rosselló des del 1404 aproximadament, moment a partir del qual féu una trona de pedra per a l’església dels franciscans de Perpinyà (~1410), avui perduda, i dugué a terme la restauració de la torre de la catedral d’Elna, on també esculpí un escut del bisbe Jerónimo de Ocón (Museu de Perpinyà). Essent mestre major de l’església de Sant Joan de Perpinyà, el 1416 fou cridat a Girona per dictaminar sobre la continuació de les obres de la seu; el vot favorable al projecte de nau única assenyala la seva afecció per l’amplitud dels espais lliures i per la funcionalitat estructural, conceptes que juntament amb la simplicitat decorativa foren constants al llarg de la seva obra i que, d’altra banda, configuraren la fórmula autènticament original de l’arquitectura gòtica als Països Catalans. El període del 1420 al 1447 fou d’una activitat molt intensa: a Perpinyà, on es casà amb Jaumina Tura, projectà Sant Joan el Nou, que començà a aixecar el 1433, i li és atribuïda la realització de la sala capitular, obra d’una gran originalitat per l’arranjament dels nervis de la volta, els quals des d’un pilar central cilíndric descriuen la forma d’una palmera. Simultàniament, a la ciutat de Mallorca ocupà el càrrec de mestre major de la seu, on ultra cobrir dues crugies construí la sala capitular i la capella de Sant Guillem (1441). El 1426 contractà amb el Col·legi dels Mercaders la construcció de la Llotja, la seva obra cabdal i un dels edificis més mesurats del gòtic europeu. Comptà per a aquesta obra (acabada el 1451) amb un grup de col·laboradors, entre els quals cal citar els seus fills Antoni i Jaume i els germans Vilasclar. La seva producció escultòrica se centra principalment en la decoració de la Llotja, és autor de la Mare de Déu del portal oest (1430-40), del Sant Joan Baptista d’una de les torretes i de l’ Àngel defenedor de la mercaderia de la porta principal, on mostra l’influx de Claus Sluter, les obres del qual tingué l’oportunitat de contemplar en un o més viatges que probablement féu a la cort de Dijon quan era al Rosselló. Amb anterioritat havia executat a la seu mallorquina la figura de Sant Pere (1422) del portal del Mirador, on també li són atribuïdes les de Sant Pau Sant Jaume . La darrera etapa de la seva activitat es desenvolupà a Nàpols (1447-54) al servei del rei Alfons el Magnànim, el qual li encarregà la direcció de les obres de reforma del Castell Nou. El 1452 inicià la construcció de la Gran Sala (acabada el 1457 pels seus col·laboradors), la seva obra més grandiosa en magnitud i audàcia tècnica. Intervingué també en el cèlebre Arc Triomfal, sembla que com a supervisor.

Continua llegint