Aina Jaggla. Actriu

Va començar amb Xicarandana (1r ESO) i va fer la resta d’anys amb teatre Solidari.
Va ser la més petita i darrera Xicarandana.
El primer dia que va arribar va dir: Jo vull fer teatre i sé fer de pepa, mirau: I es va posar a caminar com “las muñecas de famosa que se dirigen al portal”. Ens va fer molta gràcia. Realment era un pepeta.
Encara mantenim bé el contacte.
Ha col.laborat amb nosaltres.
AQUESTA FOTO PER A MI ÉS UN TRESOR

Entrevista a Xesca Cabot

– Quan i perquè vas entrar en el món del teatre?

  • Fa una vintena d’anys i va ser perquè em vaig adonar que era una bona manera d’introduir l’expressió oral en llengua catalana a l’Institut. Continuu pensant que és una eina molt útil per això i per molts altres aspectes relacionats amb l’ensenyament i amb la vida.

– De petita feies teatre a l’escola?

  • Els dissabtes anàvem a escola, però no fèiem classe sinó que tothom feia allò que sabia fer. Jo formava part d’un grup de “cantants” i “actors”.
    D’altra banda, a totes les festes d’aniversari que fèiem quan érem infants, m’agrada muntar un espectacle amb tots els amics, dedicat a la persona amfitriona.

– Has participat, com actriu, en alguna obra de teatre?

  • Crec que no, però és tan confós això de la vida i el teatre, que potser sí que he fet algun paper secundari quan no l’he fet principal.

– Si no hagués retallades quins projectes t’agradaria fer?

  • Encontres de teatre en condicions, fer més sortides al teatre, poder comptar amb la col·laboració de professionals, etc.
    Voldria que s’invertís en l’ensenyament públic,perquè hi crec.

– Per a tu que és el teatre o que significa?

  • Per a mi, el teatre va començar per ser una eina de feina, però -i en això coincideix tothom qui l’ha tastat- el teatre és un verí. Se t’enganxa a la pell i és difícil prescindir-ne.

– Apostaries pel teatre escrit o improvisat?

  • Per tots dos, com la poesia…

– Quines diferències hi ha entre el teatre clàssic i el modern?

  • El modern, si és bo, esdevé clàssic.

– Quins són els teus escriptors preferits? i quins actors?

  • Belbel, Valentin, el tricicle,Flotats…però sobretot tots els meus alumnes quan creen i quan actuen. Jo som mestra abans de qualsevol altra cosa.
    I d’aquests quins penses que són importants per a la història del teatre?
    Els nostres alumnes, per suposat.

– Creus que els alumnes de teatre posen interès?

  • I tant!

– Qué ès “Xicarandana”?

  • Hi ha tot un llibre fet per Carolina Rigo que explica què és “Xicarandana”. És difícil de definir en poques paraules.
    Grup de teatre del Sagrera de molta qualitat fill de J. Lacomba i fillol de J. Lluís Llinàs.

– Quan es va formar el teatre solidari? i per què?

  • La idea va partir dels propis alumnes fa prop de cinc anys.
    Fou arran d’una actuació de clown, els alumnes/actors volien formar part de la SONRISA MÉDICA, però per anar a un hospital és necessita moltíssima formació. Aleshores els al·lots i al·lotes proposaren fer teatre per: LA SONRISA MÉDICA, ASPAPRODE, GASPAR HAUSER, UNICEF, LLARS D’ANCIANS, etc i ara cada any dedicam les nostres actuacions a una causa solidària, ja sigui per recaptar doblers, ja sigui per conscienciar la gent d’una realitat.
    Aquesta idea va partir, repetesc, dels alumnes!
    Nosaltres vàrem trobar que havíem de donar tot el nostre suport a aquesta iniciativa i des de llavors ençà feim TEATRE SOLIDARI.

Moltíssimes gràcies, Nereida.

El Teatre solidari de l’IES Guillem Sagrera ha fet entrega al GOB dels donatius recaptats a benefici de la Trapa

Com acostuma a fer el Teatre Solidari del Guillem Sagrera, les seves obres són pensades per a fer destinar els donatius a alguna organització sense ànim de lucre. Aquesta vegada, l’organització escollida ha estat el GOB en mostra de solidaritat pels danys causats per l’incendi i reconeixement per la tasca conservacionista i divulgadora de la natura que pren màxim exponent en l’entorn de La Trapa.

Representants del GOB varen recollir la setmana passada el donatiu al mateix centre en presència de la més d’una vintena de joves actors i actrius amb la certesa que aquesta ajuda contribuirà a restaurar els valors patrimonials i naturals de La Trapa.

El GOB agraeix infinitament aquest reconeixement i la seva ajuda econòmica i compara les i els joves artistes del Teatre Solidari com a llavors i les seves mestres com a conradores que tenen bona cura per elles convençudes que en el futur seran com arbres capaços de donar millors fruits del que elles els han pogut donar.

Petita història

No és ciència ficció.

És  l’Institut  Guillem Sagrera,

són  al·lots i al·lotes amb

nom i  llinatges que fan

TEATRE  SOLIDARI!

Érem a la sala d’actes, després de la representació de final de curs, algú va parlar de TEATRE SOLIDARI.

Vàrem dir aquestes dues paraules. L’endemà ens aturaven pels passadissos alumnes de tots els cursos, seriosos, divertits, grans, petits, d’ESO, de batxiller, ex alumnes, alumnes que acaben d’arribar al centre, de tota mena. Potser sols amb aquest  interès comú.

Increïble!

Al facebook, al patí, a les aules. De per tot sortien adolescents interessats en fer aquella mena  d’activitat de la qual sols en coneixíem el nom.

Com podia ser?

Sols teníem dues paraules!

A partir d’aquí començàrem el nostre viatge.

Vàrem representar l’obra Un somriure, si us plau!

Vàrem anar  preparant les escenes amb l’objectiu de fer somriure o riure algú que tengués el cor estret o les rialles molt fondes; o, si més no, per donar a conèixer la gent que ho sap fer, com és el col·lectiu format pels pallassos hospitalaris que formen “La sonrisa médica.”

Actuèrem per  a ASPAPRODE, per  a MATER, per LLARS D’ANCIANS i com a convidats a les jornades que l’STEI va organitzar a la UIB.

Ah! I per a tots els companys de classe i professors!

I la història continua…

Ara ja és el segon curs que feim aquesta activitat i encara estam més animats perquè comptam  amb l’ajuda de Disset teatre (Nabil Canyelles, Juanma Palacios, Carme Serna, i Mariaje López).

Tenim un munt d’idees projectes i molta il·lusió.

La primera activitat que tenim programada per enguany és un acte de reflexió sobre la violència de gènere. Es titula PROU, PROU DE POR!

La representació es farà dia 30 de novembre.

Després de les actuacions esmentades, en vingueren d’altres com TASTI TASTI, amb la col·laboració de 17 teatre.

I mentre hi hagi tants joves amb valors al Guillem Sagrera valdrà la pena continuar aquesta tasca.

La sala d’actes de l’IES Guillem Sagrera té les PORTES OBERTES a professors, alumnes, familliars, ex alumnes… CADA DIMECRES DE LES 13.00h A LES 14.45h per fer teatre solidari.

veure l’original…Unitag_QRCode_Memorias_DDR_4